Maria Neus Ginjaume Soler va néixer a Vilafant el 5 d’agost de 1929. Sempre va estimar el seu poble natal i conservava bons records de la seva infantesa, tot i el desastre de la guerra civil.
Ja des de petita tenia un caràcter inquiet i extravertit, amb una gran sensibilitat per l’art i un sentit estricte de la justícia. Sempre estava disposada a ajudar a qui ho necessités sense fer cap mena de distinció entre les persones pel seu origen o classe social.
Va contreure matrimoni amb Francesc Vergés Bosch, i es van instal·lar a Figueres. El seu home va ser el director de la sucursal a Figueres del Banco Hispano Americano, situat a la Rambla on ara hi ha el Banco Santander, i ells vivien just a sobre. Durant aquests anys de postguerra, la Maria Neus es dedicà a fer de mestressa de casa i a cuidar al seu marit i al seu fill, en Xavier Vergés Ginjaume.
Tant la Maria Neus com en Frances Vergés, eren persones pietoses i participaven en les activitats de la parròquia i col·laboraven amb diferents institucions benéfiques de la ciutat.
La vida de tots dos va canviar quan el pintor Salvador Dalí va oferir al seu marit el càrrec de Secretari de la recent creada Fundació Gala Salvador Dalí, de la que també fou patró vitalici. La Maria Neus sempre recordà aquesta època amb molta estimació.
Es van instal·lar al carrer nou, i eren freqüents el viatges que feia el seu marit. Ella sempre l’acompanyava i intentava ajudar en tot el que podia. Va treballar al Museu Dalí durant una temporada i conservava un bon record de totes les persones que hi treballaven.
La vida del matrimoni es va veure molt afectada per la mort del seu únic fill Xavier. Van acceptar aquesta pèrdua amb pietat i resignació, de la mateixa manera que van acceptar l’arribada d’altres contrarietats com la malaltia del seu marit Francesc. En aquesta època de dificultats es refermà la seva fe i assistien a missa cada diumenge a la parròquia de la Immaculada.
En els darrers anys de vida d’en Francesc, trobant-se sols i sense fills, van decidir crear la Fundació Vergés Ginjaume per ajudar a altres famílies i persones grans que es trobaven en la mateixa situació que ells. La seva il·lusió era fer una residencia per gent gran, i que cap avi es sentís sol.
La Maria Neus va estar cuidant del seu marit fins l’últim moment , mai el deixava sol i l’acompanyava a tot arreu. Amb la mort d’en Francesc al 2011 es quedà molt sola i sempre agraïa molt les visites que li feien algunes amistats.
En aquesta època de dolor i soledat, la Maria Neus intensificà la seva pregaria i resava cada dia el Sant Rosari. Continuava ajudant a qui podia, i acollia tothom qui ho necessitava. Era generosa sense mesura, i no tolerava les injustícies. Sempre es preocupava pels altres i els intentava ajudar sense pensar en si mateixa. Va ajudar a molta gent i va col·laborar en totes les causes benèfiques que va poder, fins i tot amb una aportació per la reforma del campanar de la parròquia de la Immaculada. També va fer grans donatius a institucions religioses i ONGs.
L’Alzheimer li va anar esborrant de mica en mica tots els seus records, fins que al final ja no podia viure sola i la van haver d’ingressar a una residencia. Però fins i tot durant aquests últims anys conservà el seu caràcter alegre i benèvol sense perdre mai la fe. El Senyor se la va emportar el 17 de desembre del 2024, amb 95 anys d’edat. QED.